Immigració il·legal?

Fa uns 50 anys que el tema de la població mundial va indefectiblement lligat a la noció de catàstrofe planetària.

Si bé és cert que, durant els anys 70, el problema demogràfic gravitava sobre la variable alimentària, i als 80 s’hi va afegir el vector mediambiental, la realitat és que ara mateix, hem intentat amagar sota la catifa legalista de la immigració la trista realitat de la desigualtat demogràfica i de distribució dels recursos de la Terra.

Hi ha alguna força que permeti als països rics mantenir la riquesa i el benestar que encara detenten? Els portavions? El fet de ser creditors? Ambdues combinades?

 

¿Austericidio o tomadura de pelo?

Sigo encontrando ejemplos de lo “sorprendentes” que son las políticas de austeridad.

Lo digo porque, por casualidad, me topo con otra de esas noticias que no se sirven comúnmente al gran público:

“Grecia destina fondos a la compra de 10 helicópteros Chinook a Estados Unidos”.

(fuente: infodefensa.com, http://www.infodefensa.com/mundo/2015/12/02/noticia-grecia-destina-fondos-compra-helicopteros-ch47d-chinook.html)

Cuando había que devolver  Grecia al redil, los medios de comunicación más serviles a los poderes financieros nos dieron a entender, una y mil veces, que los griegos eran responsables de sus propios males por haber despilfarrado en sus presupuestos, por ejemplo, con la compra de submarinos franceses o tanques alemanes.

Entonces, ¿cómo se entiende que ahora noticias como ésta no vayan acompañadas de una gran difusión y de advertencias moralizantes hacia el gobierno heleno?

Creo que está claro: Grecia ha dejado de ser un alumno díscolo y vuelve a estar atrapada en una nueva línea de crédito. Se la volverá a acechar sólo si se atreve a insinuar cambios en el retorno de los intereses de su deuda.

Y, mientras eso no ocurra, el disparate seguirá perpetrándose.

www.proactivaopenarms.org/ O LA NUEVA ESPERANZA

Contra la misantropía y el desánimo, contra apatía y la frivolidad imperantes, contra la ñoñería y el egoísmo generalizados… Los miembros de Proactiva Open Arms nos dan una lección de humanidad, altruismo e implicación, combinados con la inteligencia necesaria para entender un problema clave, el de los refugiados, cuya gestión va a definir a nuestra sociedad por mucho tiempo.

Mirar hacia otro lado, mientras esa marea humana llama a nuestras puertas dejando un reguero de padecimientos y lágrimas tras de sí, no es diferente a lo que hacían muchos que no querían ver los campos de exterminio nazi.

Captura

Asimismo, empeñarnos en buscar culpables utilizando la lógica inmediata y facilona, con esa racionalidad estúpida y burocrática que señala al último responsable en virtud de lo dispuesto en un acuerdo, estatuto o legalismo de salvaguarda, evidencia una actitud de cobardía y cinismo ante una realidad compleja y poliédrica de la que todos somos partícipes en mayor o menor medida.

Es, en definitiva, el juego de los intereses políticos, sustentados en el voto legitimador de unos ciudadanos que, mayormente, son reacios a cambiar sus hábitos y estilo de vida, a renunciar a la comodidad e implicarse en el cambio que este planeta está pidiendo a gritos.

Office Lens

Cover artProductivitat al 100%. No tinc per costum escriure posts sobre software, i menys si aquest soft no és novedós. Malgrat tot, per a mi la descoberta és molt recent i molt grata.

Si necessites digitalitzar documents, aquest escàner de mòbil és impressionant. Fes la foto com vulguis que ell en corregeix les proporcions i et salva el document resulant com a imatge, pdf i (atenció!) com a doc, actuant com a OCR generador de documents que tu pots modificar o convertir en hipertext per a les teves búsquedes i indexacions.

Evidentment, al final tot es guarda al núvol o en local i, aprofitant l’entorn de OneNote o Word Online, el text està a la teva disposició sempre que vulguis. I, per si no n’hi hagués prou, pots sortir de la bombolla Microsoft (OneNote, OneDrive, Office Online) i compartir directament els documents en entorns de la competència, com el Drive de Google.

He estat usuari de Linux des de les primeres propostes SUSE, ara ja fa 20 anys, i com a tal, he renegat de Microsoft moltes vegades; però ara he de reconèixer que el Windows 10 i l’Office online han ressuscitat el meu vell notebook amb processador Atom de primera fornada i l’han convertit en una eina àgil, ràpida i productiva. Ja ni enyoro el meu Ubuntu 14.04 (tot i que seguiré defensant aquest S.O. allà on calgui encara que només sigui per romanticisme digital)..

PODEMOS, LA PELÍCULA

Senzillament genial.

Altres vegades aquí, he carregat contra RAC1, l’emisoreta de l’humor barruer, de les tertúlies low cost, de la instrumentalització constant del concepte independència en favor dels de sempre…

Malgrat tot, a La Competència, la sàtira política del migdia, el nivell és molt alt.

A l’àudio que incloc, en Jep, el filofeixista tret directament d’un quadre costumiste català, resumeix la deriva del partit de Pablo Iglesias en pocs minuts. és altament recomanable no deixar d’escoltar l’últim minut.

PODEMOS, LA PENÍCULA

No et quedis només amb el Pa amb tomàquet

Tothom els coneix per aquest clip de l’APM:

Jo, com que estic poc avesat als programes d’entreteniment els vaig conèixer a un concert aquest estiu, a un bar d’Andorra. Ja sé que son arxifamosos i “han regalat petons a TV3” però, hi pot haver algú més “despistat” que jo?

I, enmig de tants suposat grups emblemàtics catalans de culte, que solen tenir vocalistes afònics, compasos curulls d’acords per a aprenents de músic i ressonàncies massa properes a grups de l’Star System més queco i convencional, jo us recomano que escolteu més cançons d’aquests paios. Amb picades d’ull a Queen o Rossini, això sí, però amb un toc personal i molt “de bon músic”, malgrat la seva jovenívola aparença.

 

 

Nota al peu: sempre els hi vindria bé una millor producció.

Seguir

Recibe cada nueva publicación en tu buzón de correo electrónico.