Un clásico de la educación actual: ¿es posible reprender al alumno y corregir su conducta en la escuela?

Un suceso. Uno de los tantos que cada curso podríamos enumerar en muchas escuelas e institutos. En pleno debate por una educación en el esfuerzo, los valores, la autoridad moral y el blablablá de siempre, el artículo que hoy reproduzco nos lleva a preguntarnos de dónde proviene la memez general que impregna  a muchas instituciones que, lejos de ayudar a la escuela en su labor diaria, la entorpecen y/o sabotean.

Article de l’Escola Rocabruna de Les Borges del Camp: ‘Un Síndic de Greuges per agreujar els mestres’

 

 

Imatge d’arxiu de l’Escola Rocabruna de Les Borges del Camp.

A causa d’una bretolada d’uns alumnes a un mestre de l’Escola Rocabruna de Les Borges del Camp, els òrgans disciplinaris del Centre van decidir per unanimitat sancionar a vuit alumnes. La sanció més greu fou, per a alguns, no anar quatre dies de colònies. Cal dir que sancions d’aquest tipus es prenen contínuament en els centres escolars de Catalunya (incloent expulsions) a fi de garantir que els drets i deures de la majoria no es vegin coartats per les bretolades, insolències i indisciplines d’una minoria d’alumnes. En cap cas, la seva execució comporta l’obertura d’expedients de gran càrrega burocràtica i feixuga pèrdua de temps.

Setmanes després ens assabentem que el Síndic de Greuges ens instava a presentar un gavadal de documentació per la queixa d’una persona anònima sobre la sanció. Per exigència de la Inspecció ens cal reiniciar el procediment amb tota la burocràcia administrativa i formalitzar les sancions, que són acceptades i signades per totes les famílies dels alumnes menys per una mare, que resulta ser ni més ni menys que una mestra companya nostra i del mestre vexat.

La negativa d’aquesta persona a acceptar la sanció obliga la Direcció a obrir expedient disciplinari contra el seu fill, a convocar noves reunions de tots els òrgans col·lectius de decisió del centre i a perdre hores i energies per arribar a la mateixa conclusió. El Claustre de professors, el Consell Escolar, l’AMPA i la Comissió de Convivència aproven o assumeixen per unanimitat ratificar les sancions i recolzar sense fissures l’Equip Directiu. El fet que tot aquest enrenou s’hagi produït per la falta de solidaritat d’una companya, crea ‘no cal dir-ho- una enorme tibantor en el claustre, pel que tothom considera una falta greu d’exemplaritat per part de la mare-mestra, la qual opta per un fals victimisme i una rígida obcecació com a resposta a un conflicte que ella mateixa ha ocasionat.

Malgrat tota la documentació enviada i justificativa de la decisió, el Síndic de Greuges comunica la seva resolució d’aconsellar que es perdoni els alumnes sancionats. És a dir, per rentar el greuge d’una persona capficada a salvar el seu fill d’un càstig, el Síndic no té cap inconvenient a agreujar, desacreditar i embrutar el prestigi dels membres del Claustre de Professors, del Consell Escolar, de la Comissió de Convivència  i del propi mestre que havia estat objecte de la bretolada.

Considerem, no cal dir-ho, que aquesta resolució és totalment injusta, parcial i discriminatòria i no té en compte que la mesura sancionadora no surt d’un acte dictatorial i individual sinó de la resolució democràtica de tots els òrgans col·lectius de la comunitat educativa de l’Escola Rocabruna.

Considerem increïble i injust que el Síndic prefereixi assumir les apreciacions subjectives i personalistes d’una persona anònima (‘!), capficada a salvar el seu fill d’un càstig menor, abans que les apreciacions objectives refrendades per tots els òrgans democràtics del Centre, que van argumentar i resoldre en base a criteris pedagògics i disciplinaris legítims.

Encara és hora que el Síndic s’hagi dignat dirigir-se a la Direcció del Centre o als representats de l’AMPA o del Consell Escolar per demanar informació directa i de primera mà dels fets esdevinguts, abans de prendre la seva vergonyosa resolució.

Considerem que el Síndic demostra un desconeixement sorprenent de la difícil realitat que els centres d’ensenyament patim a causa de la indisciplina creixent, obstaculitza el sempre difícil equilibri entre els drets i deures dels alumnes-pares-mestres i promociona la impunitat de vandalismes i bretolades en base a una mena de permissivitat i indulgència mal entesa, en la qual jutja l’autoritat democràtica com una autoritat repressora.

I mentre tot això succeeix, la pobra víctima va cantant victòria. Gràcies Síndic.

SIGNEN: TOTS ELS MESTRES DEL CLAUSTRE (MENYS UNA) I PERSONAL ADMINISTRATIU

JOSEP-MARIA FORCADELL FUENTES, NOELIA FERNÁNDEZ CORRAL, SARA VALERO JUANPERE, MARTA TENA SORONELLAS, ROSA LLUÍS CERVELLÓ, JORDI VIRGILI LLEBARIA,, NÚRIA CARRIÓN DOMÈNECH, MARTA PAPIÓ COMPTE, JORDI BESORA DOMÈNECH, Mª RIERA BORRÀS ORTIGA, BETLEM SALOMÓ MOLONS, FREDERIC GENÉ CASTELLÀ, JOSE ANTONIO FOLLANA BERENGUER, CONCEPCIÓ BADIA SELLARÈS, SÍLVIA SÁNCHEZ BALAÑÀ, ESTELA ROCA LLABERIA, SÍLVIA FERRÉ GIL, MONTSE BEL PUIG PILAR SOL OSUNA, EVA GONZÁLEZ BLÁNQUEZ, NÚRIA OLLÉ FIGUEROLA, TERE BRAVO BALBASTRE, SILVIA ORDIÑANA, MARIA JOSÉ FERNÁNDEZ SUÁREZ, MARIA LLUISA TRICAZ TORRES, ENRIQUETA SUÑÉ DOMÈNECH.

 

http://www.tarragona21.com/article-de-lescola-rocabruna-de-les-borges-del-camp-un-sindic-de-greuges-per-agreujar-els-mestres/

Etiquetas: , , , , , ,

3 responses to “Un clásico de la educación actual: ¿es posible reprender al alumno y corregir su conducta en la escuela?”

  1. MadeByMiki says :

    M’encanta el “SIGNEN: TOTS ELS MESTRES DEL CLAUSTRE (MENYS UNA)”, és sensacional. Lo únic que puc dir després de llegir el post és : “quins collons!!”

  2. Balbí says :

    Es la sociedad de “tengo todos los derechos” y ninguna responsabilidad. Sinceramente, si a mi me hubieran “empuercado” y orinado en el coche tal y como afirma el artículo original de Diari de Tarragona, voy directamente a presentar una denuncia a la policia y a pedirle dinero a esa “profesora”. Y sino…, bueno, supongo que ella también tendrá coche…, pues ya sabes, el código de Hammurabi…

  3. minosabe says :

    Miki, això és lo típic en aquestes situacions. De vegades, i no m’ho tingueu massa en compte, crec que la llavor de qualsevol feixisme es troba a la família. “Por mi hija mato”, diu la Esteban oi? En Robert Kurzban, eminent psicòleg social, diu que la moral és una imposició destinada a dominar els altres però fent l’excepció per a un mateix.
    Però el problema de fons és que hi ha gent convençuda de que “parlant la gent s’entén” i que una persona que quintuplica l’edat i experiència del seu mocós ha de “raonar amb ell” en peu d’igualtat i “arribar a un acord”, sense imposar res.
    I a mi, l’experiència m’ha demostrat que “parlant” la gent no s’entén MAI, excepte quan es parla per fotre a un tercer.

    Balbí, molt clar ho veus tu tot. No saps la quantitat de “drets inal·lienables” que conculcaries amb conductes com les que dius. Em sembla que acabaries tu a la presó. Però tens raó, això sí.

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión / Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión / Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión / Cambiar )

Google+ photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google+. Cerrar sesión / Cambiar )

Conectando a %s

A %d blogueros les gusta esto: